Argelaguer Kilometre Zero

 Argelaguer Kilometre Zero

A la banda nord del poble d´Argelaguer neix la carretera que porta a Tortellà, en dos quilometres i escaig, seguint, més o menys, el vell camí carreter per la Costa d´en Bou, actual GI-523.

Just aquí, al lloc on s´inicia aquesta via de comunicació, hi havia, no fa pas molts anys, una Fita amb la següent inscripció: Carretera de Argelaguer a Molló.

Era un projecte de l´any 1885, hauria estat, sens dubte, una bona obra, que hauria alliberat de l´oblit ancentral territoris, cases, monuments i persones, no en coneixem pas el trayecte, que debia ser, si fa no fa, Argelaguer, Tortellà, Montagut, Sadernes, Escales, Hormonier (Ormoier), Beget, Rocapruna (Rocabruna) i Molló.

No es va fer, la carretera, i la Fita va restar al lloc inicial durant anys i panys.

La “Pedra delatora”, encara roman, ajaguda, inmòvil, entre l´església «dicte parrochie Beate Marie de Jalaguerio» i l´Era.

La carretera que havia d´unir Argelaguer amb Molló arribava a l´Ampolla del Dimoni, al límit d´Argelaguer amb Tortellà. Mes endavant arribava a Tortellà, a l´alçada del carrer de Sales i va quedar aturada fins al present.

La Carretera de 3r ordre d´Argelaguer a Molló era un projecte proposat per Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba com a diputat a Corts pel Districte d´Olot, Marquès d´Aguilar.

Congrés dels Diputats. Proposicio de Llei del Sr. Marquès d´Aguilar.

1º Articulo únic. S´inclou al Pla General de Carreteres de la província de Girona una de tercer ordre que, partint d´Argelaguer i passant per Tortellà, Montagut i Beget, enllaç a Molló amb la de Ripoll a la frontera francesa (Coll d´Ares).

2º Articulo únic. S´inclou al Pla General de Carreteres de la província de Girona, una de tercer ordre que, partint d´Olot i passant per Batet, Santa Pau, Mieras i Sant Miquel de Campmajor, acabi a Banyoles.

En el seu suport va dir el Sr. Marqués d'Aguilar: «Són tan importants les dues proposicions per al Districte que tinc l´honra de representar, i que ha estat un dels que tan han patit amb la passada guerra civil i dels més postergats en quant a obres públiques, que no dubto un moment que el Congrés, que aprova sempre sense discussió aquesta classe de projectes de Llei, se servirà prendre les meves proposicions en consideració sense més que estàs brevisíssimes paraules».

Sense més discussió van ser preses en consideració ambdues proposicions, passant a les seccions per a nomenament de Comissió.

Congrés dels Diputats. Sessió del dijous 19 de març de 1885.

«Queda el Congrés assabentat d´haver-se constituït les Comissions sobre la proposicio de Llei incloent en el Pla General, les que s´indiquen i havien nomenant president i secretari als següents senyors: La d´Argelaguer a Molló, als Srs. Marquès de Ahumada i Comte de Sallent. La d´Olot a Banyoles, als Srs. Gamazo i Comte de Sallent.

Relació de les finques que han estat ocupades al terme municipal d´Argelaguer.

Govern Civil de la província de Girona. Secció de Foment. Circular núm. 48. Registre núm. 148. Carreteres. 5 Febrer de 1892. El Governador, Antonio Mataró.

Nom de la propietària: número 1. María Sardana de Casaponsa residència Olot, classe de terres Olivar, vinya i cereals. Linderos: nord amb terres de Lorenzo Vila, sud carretera Girona a Olot, est amb terres de Juan Matlleu (Malleu) i oest senda Argelaguer a Tortellà.

Nom del propietari: núm. 2. Lorenzo Vila Guinó residència Argelaguer, classe de terres Cereals. Linderos: nord torrent de la Costa d´en Bou (Orriols) i Luís Bassols Llimona, sud amb terres de María Sardana, est amb Francisco Lliurella i Pedro Santaló i oest senda Argelaguer a Tortellà.

Nom del propietari: núm. 3. Luís Bassols Llimona residència Girona, classe de terres Yermo. Linderos: nord terres de Francisco Pujol i Baudilio Simon, sud terres de Lorenzo Vila, est amb terres de Francisco Pujol i oest senda d´Argelaguer á Tortellà i Baudilio Simón.

Nom del propietari: núm. 4. Baudilio Simón residència Girona, classe de terres Cereals, bosc alzinar i olivar. Linderos: nord camí de Tortellà a Besalú, sud amb el torrent Orriols (Costa d´en Bou), est amb terres de Francisco Pujol i Luís Bassols i oest amb terres de Francisco Lliurella.

Nom del propietari: núm. 5. Baudilio Simón residència Girona, classe de terres Cereals. Linderos: nord amb terres del terme municipal d´Argelaguer a terres del mateix propietari, sud amb camí de Tortellà a Besalú, aquest amb camí de Tortellà a Besalú i senda d´Argelaguer a Tortellà i oest amb terres de Francisco Pujol.

Eleccions de Diputats a Corts any 1893.

El Marques d´Aguilar, promotor de la construcció de la Carretera d´Argelaguer a Molló, guanya les eleccions de Diputats a Corts, per la totalitat del cens d´Argelaguer.

Salvador Abulí, alcalde del poble d´Argelaguer, va acordar, dividir el Districte municipal en dos taules electorals, anomenats Caserna Sud 1a secció, i Caserna Nord 2a secció.

Argelaguer nombre d´electors segons el cens, 1a secció 116, 2a secció 104, total 220.

Vots, Marques d´Aguilar 1a secció 103, Pi i Margall 1a secció 0 vots, 2a secció Marques d´Aguilar 95, 2a secció Pi i Margall 0 vots. Nombre de vots emesos 198.

Eleccions de Diputats a Corts any 1896, vots a la candidatura del Marques d'Aguilar.

Argelaguer secció 1a Caserna Nord, nombre d´electors 102, secció 2a Caserna Sud, nombre d´electors 104, total 206.

Vots a la candidatura del Marques d´Aguilar: secció 1a Caserna Nord 51 vots, seccion 2a Caserna Sud 64 vots.

Eleccions de Diputats a Corts Any 1899.

Relació dels vots Argelaguer: núm. d´electors segons el cens, secció 1a votants 108, secció 2a votants 99, total 207 vots.

Candidatura del Sr. Marques de Camps, secció 1a vots 79, seccion 2a vots 63, total 142.

Carta abierta al Exmo. Sr. Marqués de Camps, Diputado á Cortes por Olot. MONTAÑÉS Argelaguer, 30 Abril de 1902.

Excmo. Sr;

És només un record el que vaig a fer-li i si aconsegueixo únicament cridar la seva atenció em tindré per satisfet.

Existeix, Sr. Marqués, a les nostres disposicions legals, una moderníssima classificació de carreteres on es concedeix preferència per a la seva terminació a les ja començades, a la seva publicació.

I dins de la classe de preferència cau de ple una Carretera de tercer ordre enclavada al districte la representació de la qual a Corts S. S. ostenta: em refereixo a la d´Argelaguer-Molló, de la qual van transcorreguts uns deu anys, que es va construir un tros de la seva primera secció i d´aquí no s´ha passat, amb tot i tant de temps transcorregut.

Observeu, Sr. Marqués, que aquesta carretera ha de creuar un territori extens, tot al cor de la muntanya, només proveït de perillosos camins de ferradura per on s´extreuen amb prou feines les abundants i riques escorces i fustes atresorades, en forma de corpulents arbres, per la natura en aquelles muntanyes, conegudes, sí, dels enginyers; apreciats, sí, pels industrials; però impossibilitats de ser explotats a gran escala per la incúria inqualificable dels desastrosos governs d´aquest avergonyit país.

Si S. S., Sr. Marqués, fixés la seva atenció per un sol moment en com de beneficiosa que ha de resultar al país i a l´Erari públic la continuació de la Carretera Argelaguer-Molló, de segur no deixaria de la mà aquest assumpte i aconseguiria la construcció de aquesta Carretera la realització de la qual donarà entrada a la vida moderna a una sèrie de pobles aïllats per grans distàncies d´escabrós recorregut, i als qui no és possible traslladar als mercats els productes de la regió muntanyenca, sense salvar dificultats gairebé insuperables; aïllament que els condemna a una vida vegetativa per manca de comunicacions que no coneixen els Srs, dels Ministeris, acostumats a contemplar les muntanyes a les cartes geogràfiques, o al més des de les finestretes de l´Exprés; rares vegades les recorren a peu o en diligència, que és la manera d´assabentar-se de les tristos realitats dels soferts, laboriosos i honrats muntanyencs catalans.

Resum de Premsa any 1918.

Deber, El : semanario católico. 28/6/1918.

El diputat a Corts pel districte, Dr. D. Francisco Fàbregas acaba d´obtenir del Ministeri de Foment la concessió de 9000 pessetes per a l´acabament de 1´estudi de la Carretera de Argelaguer a Molló.

Comarca, La : periòdic setmanal que no està afiliat a cap partit polític. 6/7/1918.

S´han concedit per el Ministeri de Foment 9000 pessetes per a acabar els estudis de la Carretera de Argelaguer a Molló.

Deber, El : semanario católico. 20/7/1918.

El divendres varen reunir-se en el “Círculo Olotense” els alcaldes i bon número de propietaris interessats en que se realisan quant avans els estudis de la Carretera d´Argelaguer a Molló, tros de Tortellà a Molló, i evitar que com ha passat ja altres vegades a pesar d´haver sigut girats fondos no s´han realisat dits estudis. Els reunits, varen nomenar una Comissió formada dels alcaldes dels principals municipis interessats i tres propietaris, encarregant-li la missió de fer totes les gestions encaminades a que sigui un fet la realisació dels indicats estudis.

Tradició catalana, La : setmanari catolich. 27/7/1918.

El passat dilluns se celebrà una reunió en el “Círculo Olotense” dels Arcaldes y principals propietaris dels pobles afectats en la progectada Carretera d´Argelaguer a Molló. Va acordarse nomenar una Comissió per a que`s trasladi a Obres Públiques y practiqui les gestions necessàries ab l´obgecte de que sigui invertida la quantitat consignada per a realisar els estudis del últim troç d´aquesta via; y realisi, ademes, quants trevalls cregui convenient per a que la construcció de dita Carretera sigui un fet eh plac no llunyà.

Juan R Lejarza de Cal Music, Argelaguer (Garrotxa)